El projecte “Participació (in)formada, activa i en xarxa”, impulsat per UNAE en el marc de la convocatòria 2025 de la Generalitat Valenciana, ha convertit el treball en xarxa en una de les seues principals fortaleses metodològiques. L’entitat ha sabut transformar la col·laboració amb altres actors socials, educatius i institucionals en una pràctica quotidiana, integrant-la en cada fase del projecte: disseny, execució i avaluació. Aquesta manera de treballar ha permés multiplicar l’impacte, millorar la qualitat de les activitats i reforçar la cohesió del teixit associatiu valencià.

Per a abordar el tema de l’ús responsable de les xarxes socials, UNAE va establir contacte amb l’Escola d’Adults de Picassent (EPA), on es va organitzar una sessió participativa adaptada a alumnes adults. La coordinació amb la direcció del centre va implicar la planificació conjunta de la sessió. Aquesta experiència demostra la capacitat d’UNAE per adaptar-se a contextos locals i generar confiança institucional, tot reforçant la dimensió intergeneracional del projecte.

L'activitat d’Agroecologia (Etiquetatge i Consum Ecològic) va constituir un exemple paradigmàtic de treball en xarxa complex i eficaç, integrant quatre entitats:

• Comitè d’Agricultura Ecològica de la Comunitat Valenciana (CAECV), que va detectar la necessitat d’informar millor sobre l’etiquetatge ecològic.
  
  

• Institut de Riba-roja de Túria, on s’imparteix el cicle formatiu de Producció Agroecològica.
  
  

• Docents del centre, que van acollir positivament la proposta i van participar activament en la dinamització.
  
  

• UNAE, que va dissenyar l’activitat, va elaborar el prompt d’anàlisi amb IA i va coordinar el conjunt.
  
  

L’objectiu comú era formar futurs professionals en consum crític i sostenibilitat, connectant la pràctica educativa amb la participació ciutadana real. El resultat va ser excel·lent: el professorat va comunicar per escrit la seua satisfacció destacant que l’alumnat havia après “coses que no estaven als llibres”, reconeixent així el valor innovador de la col·laboració.

En el taller de Gestió i Comunicació d’Associacions amb Intel·ligència Artificial es va dur a terme en col·laboració amb el Casal Jove del Port de Sagunt, un espai reconegut a nivell autonòmic per la seua trajectòria en participació ciutadana i innovació juvenil. La sessió va permetre explorar eines pràctiques d’intel·ligència artificial per a la gestió interna i la comunicació d’entitats, afavorint la transferència tecnològica al teixit associatiu jove i fomentant una visió crítica sobre l’ús ètic de la IA en processos col·lectius.
 

La jornada “Per què paguem tant de fem?”, celebrada a la seu d’AVA, va comptar amb la participació directa del col·lectiu de Dones Rurals d’AVA. Aquesta col·laboració va ser essencial per incorporar la perspectiva del món rural en l’anàlisi de la nova taxa de residus, visibilitzant la necessitat d’una fiscalitat ambiental justa i comprensible per a tota la ciutadania. L’activitat va combinar l’enfocament tècnic i participatiu amb l’experiència quotidiana de les dones rurals en la gestió de residus i sostenibilitat local.

III. Reconeixement i avaluació del treball en xarxa

Durant les sessions d’avaluació interna, el personal del projecte va assenyalar que gran part de les activitats desenvolupades per UNAE constitueixen intrínsecament treball en xarxa, encara que sovint es realitzen de manera inconscient. Aquesta constatació reflecteix la cultura col·laborativa arrelada a l’entitat, que ha sabut establir relacions de confiança, corresponsabilitat i intercanvi amb múltiples actors socials.

Aquest reconeixement és clau dins de la justificació tècnica del projecte, ja que evidencia que, fins i tot després de descartar algunes activitats més centrades en participació ciutadana, pràcticament totes les accions d’UNAE es fonamenten en la cooperació amb altres entitats i col·lectius. El treball en xarxa no és una tasca puntual, sinó un eix transversal que garanteix sostenibilitat, transferència de coneixement i impacte territorial.

IV. Conclusions

El projecte ha consolidat un model de governança col·laborativa on cada activitat reforça el vincle entre educació, ciutadania i institucions. Gràcies al treball en xarxa:

• S’han establit aliances duradores amb centres educatius, universitats i entitats locals.
  
  

• S’ha afavorit l’aprenentatge intergeneracional i interdisciplinari.
  
  

• S’han multiplicat els canals de difusió i els públics implicats.
  
  

• S’ha generat un capital relacional que transcendeix la durada de la subvenció.
  
  

En definitiva, UNAE ha demostrat que el treball en xarxa no és només un requisit administratiu, sinó una manera d’entendre la participació ciutadana com un procés viu, compartit i transformador.